Sant Martí de Maldà
Situat a la Vall del Corb, s'assenta damunt d'un tossal a la dreta del riu, a una altitud de 409m. La superfície del seu terme és de 2.980 Ha. i s'hi conreen els cultius propis de secà: ordi, oliveres, vinya i ametllers.
Introducció
La població de Sant Martí està situada al costat del riu Corb, en una petita serra de 417m que domina la vall. Les terres de conreu es destinen a cereals, oliveres, vinya i ametllers.
El terme formà part de la baronia d’Anglesola i després de la de Bellpuig. L’estructura del poble neix del nucli del castell, la part més antiga del poble té un traçat urbanístic irregular que s’adapta a un terreny lleugerament costerut. Entre els carrers més antics hi distingim els portals medievals de l’antiga vila closa de St. Martí de Maldà.
Situat a la Vall del Corb, s'assenta damunt d'un tossal a la dreta del riu, a una altitud de 409m. La superfície del seu terme és de 2.980 Ha. i s'hi conreen els cultius propis de secà: ordi, oliveres, vinya i ametllers.
Habitants: 465
Història
La història de Sant Martí de Maldà va anar marcada per la del seu castell. A la part alta del poble, vora la que encara s’anomena plaça del castell, se’n guarden algunes restes com el graner i la capella d’origen romànic molt transformada.
El castell es troba documentat des dels inicis del s.XIII. El castell i la població foren dominats per la baronia dels Anglesola i després de la de Bellpuig, caigué en mans dels Cardona que esdevingueren ducs de Sessa i Baena. Al segle XVI, els Cardona, senyors de la baronia, ordenaren fer desmuntar el castell, i aprofitar les pedres per a la construcció del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Només en resten els graners i la capella romànica.
Llocs d'interès
Església parroquial de Sant Martí de Maldà
Situada a la plaça Major, fou declarada Bé Cultural d’ Interès Nacional l’any 2017 integrat dins el conjunt artístic. És coneguda com un dels millors exemples d’estil barroc a l’Urgell, patent en la magnífica portalada que flanquegen les columnes salomòniques amb una delicada decoració escultòrica.
La primitiva església de St. Martí, del segle XIV, es trobava al carrer Major en una de les portes d’accés de la vila closa. Més tard fou reformada a partir del segle XVII. La planta és d’una sola nau amb coberta resolta amb voltes de creueria i absis semicircular. El presbiteri es troba lleugerament més elevat i a l’altar Major s’hi troba la tomba amb restes de Santa Victòria. El baptisteri és enriquit amb pintures al fresc (1958) del pintor targarí Jaume Minguell. La capella lateral de la Mare de Déu del Tallat també és barroca, amb una cúpula el·líptica. El campanar octogonal, aixecat a finals del s.XVIII domina la vall del Corb.
